Les Clàusules Sòl, ¿cap la devolució de les quanties indegudament abonades?

imakNotícies

La pràctica totalitat de les entitats bancàries s’han afanyat a afirmar, després de la Sentència del Tribunal Suprems de 9 de maig de 2013, que encara que es consideri nul·la una clàusula sòl en una hipoteca, no procedirà la devolució de les quanties abonades indegudament amb caràcter retroactiu . Això, però, es tracta d’una veritat a mitges utilitzada per les entitats bancàries per evitar fer front al pagament de les quantitats cobrades indegudament. La Sentència del Tribunal Suprem del passat 9 de maig va resoldre sobre una acció de cessació exercitada per l’Associació d’Usuaris dels Serveis Bancaris (Ausbanc Consum), acció que només aquests col·lectius poden utilitzar i que no té res a veure amb l’anomenada acció de nul·litat individual, els efectes són els despresos de l’article 1303 del Codi civil i l’estimació SÍ implicaria la devolució de les quantitats pagades indegudament. Per tant, hi ha dues accions o vies processals diferents per eliminar les clàusules sòl, amb règim jurídic i efectes diferents: • L’acció de Cessació. (Art. 12.1 i 2 de la Llei sobre condicions generals de la contractació). Aquesta primera acció té una legitimació activa restringida i és imprescriptible. El seu objecte és l’obtenció d’una sentència que elimini la condició general que s’entén nul·la i que obligui el demandat a deixar d’utilitzar-la en endavant, sent per tant els seus efectes sempre futurs i no “retroactius”. Efectes EX NUNC. Perquè una vegada exercitada aquesta acció procedent la devolució de les quantitats indegudament abonades, ha d’exercitar-, de manera acumulada a la mateixa, l’acció de reclamació de quantitat prevista en l’article 12.2 de la Llei sobre condicions generals de la contractació, circumstància que no es va produir en el cas resolt pel Tribunal Suprem. Aquest és el motiu pel qual no hi va haver condemna a la devolució de les quantitats. • L’acció de Nul·litat (Articles 1300 i següents del Codi Civil) Per contra, l’acció de nul·litat de la “clàusula terra”, per ser la mateixa abusiva, té per objecte, no l’eliminació de la mateixa per al futur, sinó la declaració de nul·litat radical de la mateixa des de la seva signatura, produint-se per tant, en cas d’estimació de la demanda, els efectes previstos en l’article 1303 del Codi Civil (quod nullum est nullum efectum producit), és a dir, a més de la declaració de nul·litat de la clàusula, s’obligarà a la les parts que intervenen en el contracte a la restitució recíproca de les prestacions, o el que és el mateix, implicaran l’obligació de restitució per l’entitat financera de l’import indegudament cobrat en haver aplicat una clàusula declarada nul·la. En aquest cas, estem davant d’una eficàcia de la decisió EX TUNC o des de sempre, produint-se, per tant, aquest anomenat efecte retroactiu. Les últimes sentències que han resolt sobre aquest tipus d’acció individual, han concedit la devolució de les quanties indegudament cobrades per les entitats bancàries en aplicació de l’article 1303 del CC. En conclusió, si la “clàusula sòl” d’una hipoteca és nul·la, ÉS TOTALMENT POSSIBLE LA RECUPERACIÓ DE LES QUANTIES COBRADES DE MANERA INDEGUDA per les entitats bancàries, mitjançant l’exercici d’una acció individual de nul·litat.