Una jutge de Primera Instància d’Alcorcón ha condemnat a Bankia a retornar totes les despeses hipotecaris d’un dels seus clients, inclòs l’impost d’actes jurídics documentats (AJD), la partida més gruixuda en la formalització d’aquest tipus de crèdits. Es tracta d’un gravamen present en totes les hipoteques actuals i que s’articula com el pagament d’un percentatge sobre l’escriptura notarial que varia segons la comunitat autònoma, però pel qual els hipotecats paguen de mitjana 3.500 euros.

Fins ara, els jutges, emparant-se en una sentència del Suprem de desembre de 2015 -que al seu torn es basa en una altra del TSJUE de gener de 2014-, havien començat a retornar altres despeses que els bancs han repercutit sobre els seus clients des de fa dècades , com els interessos de demora, la clàusula de venciment anticipat o les despeses de notaria i Registre de la Propietat. No obstant això, no hi ha unanimitat al voltant dels AJD.

La llei no concreta massa respecte a les despeses de constitució, assenyalant que és el beneficiari (subjecte passiu) qui ha de abonar-los. “I qui és el beneficiari? Fins ara s’ha cregut que era el prestatari, però alguns jutges ho interpreten de diferent manera, perquè una hipoteca no és un préstec a l’ús. Un crèdit normal no s’inscriu públicament en un acte notarial, i aquest és un pas imprescindible perquè el banc es quedi amb casa teva si tu no pagues la hipoteca. Per tant, segons aquesta interpretació, el beneficiari és el mateix banc “.

Aquesta és la línia de raonament que segueix la jutgessa de la sala 1 de Primera Instància d’Alcorcón en la seva sentència, publicada aquesta setmana.

Aquesta sentència obre la porta al fet que els afectats puguin recuperar les quantitats indegudament cobrades durant la constitució de la hipoteca. Tot i que no estableix jurisprudència, aquesta primera sentència a Madrid és rellevant. No obstant això, en altres poblacions com Pontevedra o Oviedo, els jutges estan acceptant només la devolució de l’import del Registre Mercantil. D’altres, com el Jutjat de Primera Instància de Santander, evidencien el descontrol jurídic: la sala 1 condemna a retornar totes les despeses menys el d’actes jurídics, mentre que a la porta de davant, a la sala 5, només retornen les despeses del Registre .